L’AIGUA I LA TERRA, MIRADES AL FUTUR PELS DRETS HUMANS, de Marta Casasas Riba.

Les emocions, els desitjos i el què em preocupa quasi sempre estan representats de manera figurativa, així com l’aigua, el foc i la terra sempre han estat presents en la meva obra, i aquesta exposició n’és una petita mostra i el fil conductor d’una necessitat vital i creativa. Són diverses etapes i anys de treball i d’implicació:

. “El meu passat”, un món on l’aigua ja m’importava d’una manera més lúdica i innocent.

. “El nostre present”, un món convuls i amb grans problemes mediambientals, socials, polítics, etc. Ara més que mai l’aigua ens importa perquè suposa la vida del planeta.

. “El seu futur”, les mirades dels infants cap al MÓN que els espera i també el desig que es respectin els drets humans.

Inauguració: 14 de setembre a les 12:00h. L’exposició es podrà visitar fins al 10 de novembre de 2024.

Visites comentades a càrrec de la mateixa Marta Casasas, dissabte 19 d’octubre (12h i 17:30h) i diumenge 10 de novembre (12h).

CARTOGRAFIA PARTICULAR

La reflexió, el lliure tornar de la consciència sobre sí mateixa, es presenta com l’acte de llibertat més elevat. 

Hans-Georg Gadamer

L’exposició L’aigua i la terra. Mirades al Futur pels drets humans de Marta Casasas Riba ens mostra un extens recorregut vital i plàstic a través d’una àmplia selecció del seu treball, corresponent a un període des de dues dècades enrere fins a l’actualitat. La seva obra es fonamenta en un posicionament ètic en relació amb la infància, els drets humans, la pau i el benestar de l’ésser humà, qüestions bàsiques i imprescindibles que, ja avançat el s. XXI, no estan garantides en la major part del nostre sofert planeta. Les obres de l’artista han estat treballades meticulosament per aconseguir un resultat diàfan i rigorós, creant amb la pintura acrílica, l’encàustica i l’oli unes imatges plenes de força, d’expressivitat acurada, i amb una empremta molt personal. La figura humana esdevé una constant en la seva pintura, tant a través del cos com del rostre, matisada amb una esporàdica aparició de la naturalesa i, en segons quin període del seu treball, la presència més constant de l’aigua com element vital, fluid i canviant, el punt de partida del desplegament de la seva vessant expressionista.

Al llarg del seu procés de creació, Marta Casasas Riba ha creat el seu propi sistema cartogràfic de representació del món per fixar visualment els sentiments i la fe en una realitat renovada, en la qual els conflictes que aclaparen la humanitat es vagin superant. No planteja una posició marcadament ideològica, ni utòpica, a la manera de la tradició del pensament modern. Ben al contrari, les seves obres constitueixen una reflexió i una crida en favor d’un futur millor, contradictori i potser confús, però habitable i respectuós, amb l’entorn i entre els humans. La cartografia, com a disciplina científica, es basa en l’exactitud de la representació de l’espai geogràfic. Paradoxalment, els diversos sistemes cartogràfics no poden evitar la imprecisió en els mapes, ni el biaix ideològic -o etnocèntric- de la societat que els crea. En aquest sentit, les obres de Marta Casasas sotmeten els seus mapes a una visió emocional, on la representació dels infants arrela endins dels continents determinant la concepció que ens en fem. La vulnerabilitat de la infància no és tan sols una imatge de la feblesa del món i del que és humà, sinó que també és una crida a reflexionar des de l’emoció sobre les mancances del present en favor d’un futur possible, de prendre consciència dels perills que l’amenacen, de la fe en la llibertat i en l’acció per superar-los.

Miquel Bardagil

Crític d’Art