Guadamassils

El GUADAMASSIL és una tècnica del treball artístic de la pell amb una funcionalitat clarament estètica, decorativa i sumptuària. Es caracteritza per l’aplicació d’una fina làmina de plata com a capa de preparació per poder-la policromar. A la pell, generalment de be, un cop platejada s’hi aplica un vernís de color groc, la colradura, amb la intenció d’imitar l’or i, finalment, és ferreteja i policroma.

El guadamassil té també el seu origen al sud de la península Ibèrica sota el domini i la influència àrab. Molt ràpidament la seva producció s’estengué per diverses ciutats: Sevilla, Granada, Còrdova, València, Barcelona, Vic…

En el segle XVI i a principis del XVII, època del seu màxim esplendor, el guadamassil presenta motius de clara inspiració renaixentista, inspirats en dissenys tèxtils de l’època, els rics domassos i brocats de seda. Aquests primers guadamassils són sempre plans, sense relleu, amb decoració policromada i amb els fons daurats i ferratjats.

A partir del segle XVII, la manufactura dels guadamassils s’estén per diferents països europeus com ara Itàlia, França i els Països Baixos. Probablement l’expulsió dels moriscs de la península Ibèrica el 1610, algun d’ells guadamassilers, propicia aquesta expansió. És als Països Baixos on s’inventa el guadamassil emmotllat, amb un repujat de forma mecànica que permet mecanitzar i augmentar la producció de guadamassils, tot provocant un abaratiment del seu cost que permeté donar resposta a la gran demanda de revestiments murals de guadamassil que hi havia a tot Europa.